dimarts, 20 d’agost del 2013

Fes que les coses passin-Félix Toran

Si cliqueu aquí podreu llegir l' article de la contra d'en Felix Toran, sobre la gestió del temps, la importància de tenir una visió i una missió,  els mantres mentals que poden jugar en contra o a favor, i sobre el secret de la felicitat.

Yo soy partidario del "hágalo ya". En el momento en que se te ocurre una idea, el universo entero está en la mejor configuración para que la pongas en marcha. Si estás inspirado la acción fluye sola, parece que todo encaja.


Amor i dependència- Krishnamurti

Mentre hi hagi algun tipus de dependència , hi ha por. Això no és amor.

Pots anomenar-ho amor, pots amagar-ho amb qualsevol paraula que soni bé. Però de fet, darrera d'aquestes paraules hi ha un buit. Hi ha una ferida que no pot ser curada amb cap mètode, que només pot desaparèixer quan sóm conscients d'aquesta, quan l'entenem.

I només hi pot haver comprensió quan no estem buscant una explicació.

Però una vegada entenem aquest procés de dependència- la dependència externa així com la interna, les dependències ocultes, les urgències psicològiques, la necessitat de "més"- quan entenem totes aquestes coses, només aleshores, hi ha possibilitat per a l'amor.

L'amor no és ni personal ni impersonal, és un estat en si mateix. No és una qualitat de la ment, la ment no pot adquirir amor..

No pots practicar amor, o adquirir-lo a través de la meditació. L'amor es manifesta només quan no hi ha por, quan el sentiment d'ansietat , de solitud ha cessat. Quan no hi ha dependència ni adquisició.

I això passa només quan ens entenem a nosaltres mateixos, quan sóm coneixedors dels nostres motius ocults, quan la ment es pot submergir en les profunditats d'ella mateixa sense buscar una resposta, una explicació, quan ja no importa posar-hi nom.

Per a crear un nou món- Krishnamurti

Les idees, creences, ideologies, dogmes eviten l'acció. No hi pot haver una transformació mundial, una revolució, mentre l'acció és basada en idees perquè aleshores acció és simplement reacció. D'aquesta manera les idees es tornen molt més importants que l'acció en sí mateixa i això és precisament el que està passant al món, no és així?
Per actuar, hem de descubrir què és el que ens impedeix fer-ho. Però la majoria de nosaltres no vol actuar, prefereix discutir.
El món s'està trobant amb diferents problemes: superpoblació, fam, divisió de la gent segons nacionalitats i classes, etc, etc...
Però si intentem convertir-nos en internacionals mentre estem enganxats a la nostra nacionalitat , creem un altre problema...

Només hi pot haver una acció correcte i per tant una transformació radical i definitiva quan la ment és lliure d'idees, no superficialment però profundament i només ens podem alliberar de les idees a través de l'auto-consciència i l'auto-coneixement.

Si volem crear un nou món- nou en un sentit totalment diferent- aleshores ha de ser el nostre món i no pas un món aleman o rus o americà. Això requereix amor, no sentimentalisme .  Amor és difícil de trobar i l'home que és emocional-sentimental és generalment cruel.